Estudieu l’Atenes clàssica, seguint els passos que heu après sobre com estudiar una lliçó.
Exercicis:
Expliqueu en un text la informació que dóna el quadre sinòptic seguent:
2. L'augment del comerç significa que hi ha augment de la demanda?. Raona la resposta.
3. L'augment del comerç significa que hi ha augment de l'oferta?. Raona la resposta.
4. Completa el quadre sinòptic següent indicant alguna causa i alguna conseqüencia de la posesió de colònies per a Atenes.
<------------ fundació de colònies pels atenienses<-------------
5.
Expliqueu les conseqüències econòmiques i culturals de la colonització grega a Atenes.
6. Completa l’estudi següent sobre l’economia ateniense al s. VaC:
7. En el mapa següent s’observa la colonització grega i la fenícia.
a)
Posa títol al mapa i fes la llegenda.
b) defineix: colònia, colonització, metròpoli
b) Busca informació sobre el fenicis i fes-ne un resum.
c) En quins territoris coincideixen les colònies gregues i les fenícies?.
8. Quines creus que són les causes que expliquen l’expansió dels grecs per la Mediterrània?: L’escassetat de terres a Grècia
La voluntat dels grecs de fer turisme per la Mediterrània
Un cataclisme natural que va arrasar el seu territori
Un augment excessiu de la població
9. Llegeix els documents següents i respon les qüestions:
La población de Atenas en el 432 a.C.
número de ciudadanos..............……............cerca de 42.000
número de extranjeros (metecos*) ….......….cerca de 70.000
número de esclavos** …..…….............................. 210.000
Glotz. L'Histoire Grècque
NOTAS:
* los griegos llamaban extranjeros o metecos a los comerciantes libres del Atica, pero que, aún nacidos en Atenas, no tenían derechos de ciudadanía. No estaba permitido el matrimonio mixto entre metecos/as y ciudadanos/as.
**Los esclavos eran prisioneros de guerra o hijos de esclava.
Text 1
Todos aquellos que no tienen otra cosa que ofrecer más que el uso de su cuerpo y de sus miembros están condenados por la naturaleza a la esclavitud. Es mejor para ellos servir que permanecer abandonados. En una palabra, es esclavo todo aquel que por su pobreza de alma y su carencia de recursos no puede evitar depender de otro. La diferencia entre los esclavos y las bestias radica en que las bestias no participan de ninguna manera en la razón, no tienen sentimientos y sólo obedecen a sus sensaciones. Por lo demás., la utilización de los esclavos y de las bestias es prácticamente la misma, y se saca de ambos idénticos servicios para las necesidades de la vida.
La naturaleza parece que ha impreso la huella de la libertad y de la servidumbre hasta en los hábitos corporales. ¿No vemos cuerpos robustos dispuestos a cargar con pesados bultos, mientras que otros, incapaces de tales trabajos, parecen dotados para la vida política?. Claro que a veces sucede lo contrario, pues hay brutos que tienen formas exteriores de la libertad, mientras algunos, que en modo alguno la aparentan, tienen alma de libre.
Aristóteles: Política.
Posa títol al text anterior.
Qui era Aristòtil?
De què tracta en aquest text?.
Què significa la primera idea?:” Todos aquellos que no tienen otra cosa que ofrecer más que el uso de su cuerpo están condenados por la naturaleza a la esclavitud”.
Per què hi havia esclaus segons Aristòtil?
Creus que Aristòtil considera justa l’esclavitud?. Raona la resposta.
Creus que Aristòtil era intel.ligent?
I savi?
I tu, estàs d'acord amb l'opinió d'Aristòtil?. Raona la resposta.
Com t'expliques la seva postura sobre els esclaus?
Quin tipus de societat defensa Aristòtil?. Raona la resposta.
La civilització grega era una civilització esclavista?. Raona la resposta.
Text 2
En Atenas las mujeres libres tenían derechos restringidos. No disfrutaban de ningún tipo de derechos políticos. Su matrimonio lo concertaba su padre o hermano. No podía heredar ni tener nada en propiedad. Cualquier asunto que tuviese que ver con ella había que tratarlo con su padre, hermano o marido. Si no tenía hermanos que heredasen las propiedades paternas, ella, como heredera, iba con la propiedad, es decir, el pariente masculino más próximo al que le correspondiese la propiedad tenía que casarse con ella, divorciándose de su primera esposa si la tenía, a menos que quisiese renunciar a la herencia. Las mujeres se mantenían recluidas en casa. Prácticamente todas las mujeres que tenían ciudadanía estaban casadas, y desde una temprana edad (alrededor de los 15 años), con hombres mucho mayores que ellas (alrededor de los 30 años); se las consideraba responsables de organizar el funcionamiento de la casa, incluidos los esclavos, de la crianza de los niños y, con la ayuda de los esclavos, de hilar, tejer y confeccionar todas las ropas que se necesitasen en la casa.
Las niñas no pisaban nunca la escuela. Todo lo que aprende una joven ateniense -las labores domésticas y tejer, y tal vez también algunos rudimentos de lectura, cálculo y música- lo aprende con su madre. De hecho, las muchachas apenas salen siquiera al patio interior de su casa, ya que deben vivir lejos de toda mirada, alejadas incluso de los miembros masculinos de su propia familia. En cuanto al niño, hasta que iba a la escuela (a los siete años), era la madre quien se ocupaba de él y le proporcionaba las primeras enseñanzas, que consistían en historias tradicionales y leyendas, y nada más, pues las mujeres, que prácticamente nada habían aprendido, prácticamente nada podían enseñar.
Glotz. L'Histoire Grècque
Agnódice
Posa títol al text anterior. Sutbratlla les idees fonamentals. Comprova el subratllat.
Busca informació sobre Agnódice i fes un breu resum.
Després de llegir els documents , justifica per què es qualifica la societat ateniense de:
jerarquitzada, perquè
estamental, perquè
masclista, perquè
Els atenienses creien que les seves lleis eren justes?. Raona la resposta
Creus que la societat ateniense era una societat justa? Raona la resposta.
Completa aquesta taula sobre la societat ateniense:
ciutadans
metecs
esclaus
qui eren
quins drets tenien
quines obligacions tenien
10. Recorda el que has estudiat sobre el sistema polític d'Atenes i respon les qüestions:
Comenta les institucions polítiques atenienses a l'època clàssica. En acabar, pots consultar el quadre.
A l’Atenes de l’època arcaica el poder polític el tenien els terratinents. Com denominaries el sistema polític d’Atenes en aquella època?
L’augment de població va provocar un empitjorament de les condicions de vida dels camperols, molts del quals eren reduïts a l’esclavitud per deutes. El descontentament popular va tenir conseqüències demogràfiques i polítiques. Saps a quines conseqüències ens referim?.
Solon (594aC) va ser un legislador que va intentar evitar la lluita entre els pagesos empobrits i l’aristocràcia. Va prohibir l’esclavitud dels pagesos per deutes i va protegir la petita propietat i també va fomentar el comerç i la indústria, però les decisions polítiques continuaven en mans de l’aristocràcia. Quins poders polítics tenien els aristòcrates?.
La colonització va permetre el desenvolupament de la indústria i el comerç atenienses. Quines conseqüències socials va suposar aquest creixement econòmic?.
Al llarg del s. VIaC, molt atenienses van lluitar per aconseguir la igualtat de drets, cosa que finalment van obtenir des de començament del s.V aC. Quins volien un canvi en el sistema polític?
Llegeix el text següent i respon les qüestions:
A los 21 años eran declarados ciudadanos de pleno derecho. Todos los ciudadanos eran iguales ante la ley, sólo existía diferenciación económica entre ellos. En la democracia ateniense la elección de cargos públicos se realizaba por sorteo, remunerando a aquellos ciudadanos que no tenían ingresos suficientes para dedicarse en exclusiva a la política. De esta manera se impedía que los poderosos coparan los cargos más importantes. El poder legislativo está en manos de la Asamblea (Ecclesia) que tiene la función de aprobar las leyes y los impuestos; en ella participan unos 3.000 ciudadanos aunque está formada por unos 40.000. La dirección de la Asamblea recae en un consejo llamado Boulé integrado por 5.000 ciudadanos elegidos por sorteo, siendo el consejo quien propone las leyes. El poder judicial está constituido por un tribunal que juzga las quejas de los ciudadanos; está formado por ciudadanos elegidos por sorteo en la Asamblea y tiene un equipo asesor integrado por juristas llamados arcontes. El poder ejecutivo está formado por los magistrados, dirige el ejército, la política exterior y la economía; su control está en manos de la Asamblea y debe obedecerla.
Posa títol al text anterior. Sutbratlla les idees fonamentals. Comprova el subratllat.
a) Què era Atenes al s. VaC? b) Qui eren ciutadans?.c)Quan ho eren? d)Per què ho eren?.
Fes un esquema explicant el repartiment del poder polític d’Atenes segons el text.
L’autor del text parla de la democràcia ateniense ¿estàs d’acord?. Raona la resposta.
El sistema polític d’Atenes (pensa abans de clicar la resposta correcta):: -Qui poseeix el poder legislatiu?: tots els ciutadans
tots els habitants majors d’edat
-Qui té el poder ejecutiu?: els ciutadans
/ tots els habitants majors d’edat
/ els magistrats
-Qui té el poder poder judicial?: els ciutadans
/ tots els habitants majors d’edat
/ els arconts
-Com s’aconsegueix el poder politico legislatiu?: per herencia
/ per eleccions
/ per sorteig
- A qui beneficiarien les lleis?: al grup social mayoritari
/ a la classe dominant
-Quins interessos representa l’Estat?: del grup social mayortari
/ de la classe dominant
Creus que, segons aquestes característiques, es podria dir que el sistema polític d’Atenas a l’època clàssica era una democràcia? Raona la resposta.
Estableix les diferències entre el sistema polític d’Atenes i el de l’antic
Egipte a través dels punts següents:
-qui pagava impostos
-a què es dedicaven especialment els impostos
-qui feia les lleis
-a qui beneficiaven les lleis per ordre de preferència
11. Explica en un esquema en claus les Guerres
Mèdiques i la Guerra del Peloponès (causes, combatents, conseqüències).